Revolució

En primer lloc i remitint-me a l’Anònim que va escriure el comentari del “Revolucionari”, agrair-li el haver entrat al blog i dedicar el seu temps a llegir el que escrivim. Amb aquest aclariment, res més que exposar les idees que m’han despertat el comentari, doncs com ja va dir i demostrar científicament Newton en el segle XVII, tota acció provoca una reacció (o almenys això m’agradaria pensar).

Si mirem una mica més enllà i sense un esforç d’indagació excessiu, podrem percatar-nos que en l'actualitat mundial, ja no regional ni nacional, s’estàn desencadenant una sèrie de revoltes. Fent una síntesi general, podriem establir una espècie de factor comú a tots els casos. Qualsevol revolta sorgeix perquè el poble, front a una situació d’injustícia, es mobilitza socialment perquè les coses canvien, i de forma individual, cadascuna d’aqueixes persona ha pres la decisió de manifestar el seu desacord amb alguna figura de poder. No penseu que amb tot açò pretenc encoratjar a ningú perquè ixca al carrer i es rebel·le, doncs a banda de que ni de bon tros estem en la mateixa situació, tampoc vull que se’m prenga pel que no sóc.

Que existeixi una revolució real és un condicionant indispensable perquè puguen haver-hi revolucionaris que les conduixquen. No valen les revolucions “de racó del foc”, que s’hi està molt calentet i quan s’ix el fred t’impedix tirar endavant, així que baixes el cabet, acceptes el que hi ha i a callar. En aquesta situació, sempre apareix algú que pretén elevar-se individualment com a senyera d’aqueixa revolta, i a mi sols se m’ocurrix una paraula per a definir-lo: un bambau. L’únic que aconseguirà serà rebre totes les bufetades, i mentrestant la resta allí, ben calentets al racó del foc.